El bàdminton és una versió moderna d'un joc primitiu i més senzill anomenat battledore, que va ser inventat a la India i que en els primers anys era una simple forma de diversió. Es practicava amb 2 paletes de fusta i una pilota. Aquesta va ser modificada de manera que el seu vol fos més lent.
L'actual joc de bàdminton va sorgir a l'Índia, on es deia Poona, nom d'una població del país on va ser jugat originalment. Alguns oficials de l'exèrcit britànic van veure el joc a l'Índia i el van portar a Anglaterra al voltant de 1873. Allà, el duc de Beaufort es va interessar en el joc. Com que es practicava amb regularitat a la seva finca campestre de Gloucestershire, coneguda com a Badminton, aquest nom va continuar associat amb el joc.[1] En la seva forma original, el bàdminton era un joc més aviat formal que es practicava vestint casaques Príncep Albert, sabates botonat, corbatí i pantalons bombats de seda.
El primer club de bàdminton va ser format a Bath, Anglaterra, el 1873. El joc es va implantar als Estats Units en 1890 i també va ser introduït al Canadà. L'Associació Nacional de Bàdminton dels Estats Units va ser creada el 1895. En aquesta època es van unificar les regles. L'Associació Canadenca de Bàdminton va ser fundada el 1931 i l'Associació Nord-americana de Bàdminton 1936. Per 1.910 ja hi havia 300 clubs de bàdminton i el seu nombre es va elevar a 9000 poc després de la Primera Guerra Mundial.
El primer torneig de campionat per a homes i dones d'Anglaterra es va celebrar el 1899, i el primer per dames i homes en 1900. Els primers campionats nord-americans es van efectuar el 1937 a Chicago. I Toronto
Des de 1992 és un esport olímpic d'estiu.
